No és que tingués dubtes sobre si la meva "ex" aguantaria el trajecte que em proposo fer, més aviat poso en entredit les meves capacitats físiques i la meva fortalesa mental.Passant balanç a 3 anys de pujades i baixades per l'Empordà (l'Alt), us he de confessar que estic molt content d'haver-la conegut. Cap problema mecànic, res que no pogués solventar un nen de P3. Jo que sóc d'agafar estima als objectes amb els que em relaciono com si fossin, he de confessar que el meu entrecuix ja s'havia acostumant a aquell seient dur com una pedra.
En fi, a partir d'ara restarà en bones mans (?), les del meu germà Lluís. Li he deixat neta i polida, traient-li els pedals mecànics que passaran a la meva nova adquisició i canviant-los pels que portava d'origen.
Senyores i senyors, us presento a l'aparell que parirà la duresa dels ossos del meu culet en aquesta aventura:
Orbea Sport Sate es diu la criatura. He cercat preus a la meva mida en marques catalanes com ara Massi o Couler, però se'm disparava el pressupost. Les Orbea sempre m'han fet gràcia i aquesta, amb frens de disc hidràulics i unes suspensions davanteres prou decents, significa una millora general i més garanties pel trajecte. Ara només falta posar en ordre la inacabable llista de material i els viatges d'anada i tornada i el transport de la bici. Salut!
