Lliçó de l'etapa: Il.lusió versus realitat
Aquest és el primer record que em queda del primer dia de ruta, fang fins les orelles. El despertar al barracó de Roncesvalles ha estat caòtic, amb els despertadors sonant a partir de les 5 del matí, escapada a l'urinari pelat de fred (com a pèsols els tenia...) i, amb la il.lusió d'un novell, he arrencat l'etapa al costat d'en Carlos de Sabadell i en Luís de Sevilla. Val a dir que, davant del respecte que suposa l'empresa, qui més qui menys s'envolta d'al.liats. Avui el trajecte ha estat un trencacames, un puja i baixa per trialeres i camins plens de fang. Baixades i pujades constants per un recorregut que ara ja recordo d'una manera més aviat confusa, més centrat en el pedaleig que en el l'entorn que visitava per primer cop. Aquest és el veritable camí que no voldria viure, el de les presses i la incertesa, el de "jo puc amb aquesta pujada!" i el de veure els pobles passar sense pena ni glòria, més preocupat per arribar (a on? però si tens 11 dies per pedalar!) que per gaudir del recorregut. És el que té anar acompanyat. Primera caiguda i, tot arrebossat de fang, enfilant camí a Iruña-Pamplona.
Aquest és el primer record que em queda del primer dia de ruta, fang fins les orelles. El despertar al barracó de Roncesvalles ha estat caòtic, amb els despertadors sonant a partir de les 5 del matí, escapada a l'urinari pelat de fred (com a pèsols els tenia...) i, amb la il.lusió d'un novell, he arrencat l'etapa al costat d'en Carlos de Sabadell i en Luís de Sevilla. Val a dir que, davant del respecte que suposa l'empresa, qui més qui menys s'envolta d'al.liats. Avui el trajecte ha estat un trencacames, un puja i baixa per trialeres i camins plens de fang. Baixades i pujades constants per un recorregut que ara ja recordo d'una manera més aviat confusa, més centrat en el pedaleig que en el l'entorn que visitava per primer cop. Aquest és el veritable camí que no voldria viure, el de les presses i la incertesa, el de "jo puc amb aquesta pujada!" i el de veure els pobles passar sense pena ni glòria, més preocupat per arribar (a on? però si tens 11 dies per pedalar!) que per gaudir del recorregut. És el que té anar acompanyat. Primera caiguda i, tot arrebossat de fang, enfilant camí a Iruña-Pamplona.
El pas per la capital navarra ha estat fugaç, l'inevitable pas pel carrer de l'Estafeta i per la Plaça del "Xupinaço" (la tele engreixa...) ens ha conduït camí del gran "os" del dia, previ pas per Cizur Menor. A Villava un dels companys de viatge s'adona de que ha perdut la cartera a mig camí i, després de recuperar la seva "identitat" a la poli del poble, seguim fent camí després d'una hora d'espera.
L'alt de l'Erro, que ja m'ha fet baixar i empènyer la bici al primer tram de l'etapa, ha estat només un tast. Qui tingui pebrots de pujar l'Alto del Perdón sense baixar de la bici es mereix un monument i unes noves cames de regal. En ple ascens hem conegut en Cuauhtémoc, un ciclista mexicà que s'ha unit al grup al final d'etapa.
Aquí em teniu al cim de L'Alto del Perdón on, segons la mística, el pelegrí comença a demanar clemència per haver tingut la gosadia de desafiar els elements a l'hora d'enfilar les seves passes cap a Santiago. S'acostava el final d'etapa i les alternatives eren dues: O un descens de vertígen per trialeres i camins pedregosos fins a l'alberg Jakue de Puente de la Reina, o bé un trajecte aparentment més plàcid per carretera. Farts de pedres ens hem quedat amb la segona opció, i el resultat ha estat una trepidant baixada per asfalt, de vegades arribant als 60 km./h.
En resum , prop de 70 km. que , més que una lliçó, són només una mostra del que m'espera els propers dies. Demà ( o no) més...
