Dia 6 (10/8/10)

Lliçó de l'etapa: La terra no és plana, encara que ho sembli (o al revés)

Ja ho canta en Quimi Portet:

"La terra és plana, ho sap tothooom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turooons."

L'astre intercomarcal té prou raó: Etapa aparentment plana significa que no pujaràs de cop, però no descansaràs en tot el dia. El grau de dificultat de la jornada convidava a poder avançar prou com per, tal i com havia previst, agafar-me les darreres tres etapes amb tranquilitat tenint en compte que m'esperava la temible ascensió a la Cruz de Ferro i els durs ports de l'entrada a Galícia.

El camí avui ha circulat per camins de terra paral.lels a unes carreteres més aviat poc transitades i, per evitar la polseguera i aconseguir un rodar més plàcid, l'asfalt era la millor de les opcions. Hem arribat a León en un plis (a l'esquerra, la Casa de los botines de Gaudí, a l'esquerra la catedral) i de nou la plaça de la catedral s'ha convertit en punt de trobada d'altres ciclistes. M'ha passat pel cap d'aullegerir una mica el pes de les alforges, preveient les dures ascensions que m'esperen: Un llibre de lectura i la guia del camí en bici, un parell de samarretes, una clau per apretar els pedals i d'altres, una capsa, cap a Correus i 2 quilets menys. Sumats als que estic perdent suant com una cansalada en ruta no diré que ara volo però, tot ajuda.

A l'esquerra, homenatge improvitzat al pelegrí aprofitant el descans que ofereix la ombra del roure i a la dreta un escenari alternatiu per a l'spaguetti western. Tarda de pols, puja & baixa i, com ahir, vent de cara que et fa anar de cul...

Enmig del desert, un oasi. La meva mini-senyera ha delatat el meu origen i darrera de la barra servint refrescs i d'altres per la voluntat, aquest noi de Mataró ha arrencat en català: "Bon camí!". Més pols, falsos plans i poc d'espai vital i creuem Astorga, població on molta gent comença el batejat com a "mini-camí", o "camí pijo": Pelegrins a peu sense gaires dies per endavant i amb poques ganes d'arrossegar una motxilla trien Astorga com a punt de partida per arribar a Santiago. Aquí el Palau Episcopal d'Astorga, de Gaudí.
Avís: A Astorga no es ben vist posar els peus en remull a la font-sortidor del centre de la ciutat.

Poc més a destacar fins a la minúscula localitat de Rabanal del camino, on hi ha l'alberg El Pilar. Está a petar de gent, de bicis amuntegades a l'espera de les jornades finals. Sembla un concurs d'aquells "A veure qui la té més grossa"...la bici i la musculatura del tren inferior. Ciclistes hiper preparats esmolen les eines a l'espera de posar-se a prova i arribar abans que la seva ombra a Santiago.

Per cert, l'entrada de l'alberg apareix en un spot d'Aquarius. Em fot molta ràbia que utilitzin com a eina comercial indigents i presos (de fet, seria més original si féssin sortir els directius de la marca passant una bona temporada sense sostre o a la garjola), però us he de confessar que aquests dies m'he tornat mig addicte a aquesta beguda espirituosa...